Un exjugador de pòquer transmet les seva sabiduria a un estudiant universitari que és principiant en el joc i que té un potencial brillant.

Tot va bé i el feedback enriquidor entre mestre i alumne és fluïd i idilic, fins que hi ha fets que capgiren la situació de bon feeling entre ells i acaben havent d’enfrontar-se ells dos en un important torneig a Las Vegas, que simula el famós World Poker Tour.

Interessants punts:

el com es tracta l’acceptació i respecte per la vida i decisions d’altri en tota la película i l’evolució i les distintes fases emocionals d’aquesta acceptació i respecte i aprenentatge i creixement que proporciona

els “tells inconscients” i també els conscients alhora de jugar al pòquer.

El llenguatge no verbal, els gests, la imatge, el nerviosisme, la postura, la forma com coloca les fitxes, les emocions i com les expressa….. d’una manera més o menys o gens intencionada dóna informació sobre la “mà” que té el rival en el joc. Es tracta d’algo més que simplement “jugar”, es tracta d’observar amb atenció. Es tracta de posar-hi tots els sentits, inclós el 6è, la intuïció. Es tracta de saber emprar tots els recursos que tenim inclosos aquells amb els quals no havíem comptat potser mai abans i que ens donen tanta o més informació com l’experiència