És la primera película escollida a comentar en aquest blog que busca presentar i fer tertúlia al voltant de pel·lícules relacionades amb la sort, les oportunitats, els casinos, els trèvols de 4 fulles, les apostes i tot allò que tingui relació amb el món de l’atzar i de la bona sort i també amb les actituds per a procurar-nos-la.
Intacto és una pel·lícula espanyola del director i guionista Juan Carlos Fresnadillo que, mitjançant el món dels jocs de casino i les apostes extremes i “el mirall” que ens fem els uns dels altres ens duu a meditar sobre la sort i també sobre si el destí de cadascú està ja escrit o si, en canvi, el camí i l’actitud i la mirada que escollim en el nostre dia a dia, ens pot fer veure i viure la vida d’una o altra manera independentment de “allò que ja estava escrit”; podem cadascú de nosaltres canviar el nostre destí? –
A modus d’exemple, destaco el moment en què l’actriu Mònica López, en el seu paper de Sara, pensa gràcies a l’experiència que va vivint en el film, com ella podria haver canviat el seu destí i el de la seva família, si hagués estat valenta i hagués dit en el moment precís el q tenia “in mente” abans del fatal accident –
Pero Fresnadillo, a més, i paral·lelament, ens presenta uns jocs extrems i unes apostes clandestines on la sort de l’individu depèn de l’atzar en la ruleta russa; d’una libèl·lula; d’uns daus; d’una butlleta premiada a la loteria; de Déu (a ulls del torero); d’una col·lecció més o menys extensa de fotografies de persones tenen “molta sort a la vida”, als ulls i percepció de qui cobdicien i posseeixen i creuen controlar i tindre “la sort” dels personatges de les imatges a modus de fetitxe; de la manipulació i de “condicionar” la sort…
Una dualitat en el tractament de la sort per a fer-nos reflexionar, una dualitat, com el cúmul de dualitats de la vida mateixa
A mi m’ha agradat i meravellat especialment anar descobrint els cercles que es tanquen, les “causalitats”, les respostes que uns i altres personatges es van donant de les respectives vides i interrogants i ferides obertes de les seves existències a través de la relació i els esdeveniments entre ells i els paral·lelismes.
M’ha semblat sublim i em ve de gust esmentar per la intensitat de les imatges i pel suspens i per l’acceleració i l’adrenalina de l’escena, l’aposta que té lloc en el bosc
La “sort”, doncs, pot canviar amb un simple gest, o mirada, o unes paraules, o una actitud: som amos del nostre destí
En el joc, com en la vida, si no jugues, no hi ha opció ni de guanyar ni de perdre.